Atenció conté amiant
L’exposició de la població a l’amiant i la seua regulació han estat objecte d’intenses anàlisis i debats en el context dels estudis històrics i socials. Aquest projecte preten partir d’aquests estudis i així traslladar aquestes anàlisis i debats a la narració audiovisual. Tradicionalment, els experts, en analitzar l’abast del problema de l’amiant, se centraren en el seu impacte en tant que problema per a la salut ocupacional. En els últims temps, però, ha adquirit un major protagonisme la seua consideració com a problema de salut ambiental.
L’amiant no ha suposat, ni suposa, un risc únicament centrat en aquells que treballaren, i treballen, directament a les fàbriques, sinò que va ser i encara ara és, un risc per a la població en general. Els treballadors/es hi estaven exposats/des, però també els familiars que convivien amb ells o elles, ja que la roba de treball es netejava a les seues cases. També ho estaria aquella població que vivia en les proximitats de les fàbriques i els seus fumerals. Per no oblidar, clar està, l’exposició encara molt notable a l’amiant instal•lat a cases, escoles, etc.
Però aquest riscs foren invisibilitzats durant dècades i així les empreses pogueren continuar amb beneficis molt quantiosos. Cada any que l’empresa no tancava, aquest fet revertia molt positivament en ella, tot mantenint una entrada molt suculenta de diners. La perillositat de l’amiant fou tapada per l’empresa, els treballadors/es no pogueren anar més enllà de la sospita sobre la nocivitat d’aquesta substància. Es per tot això que el nostre projecte preten moures entre dos grans eixos:
Un eix que mostra com trascendeix el problema de salut ocupacional cap a un problema de més magnitud, com és el de salut ambiental. L’altre eix que es centra en la instrumentalització del risc i la construcció premeditada de la ignorància en l’avaluació de l’abast de l’exposició al tòxic
El poder cancerígen de l’amiant i la seua dimensió ambiental no es va subratllar fins molt tard a l’Estat espanyol. Aquest retard encara és més significatiu si el comparem amb la gestió que va fer el Regne Unit d’aquest mateix tema.
Als setanta es va començar a abordar l’amiant com a problema laboral de tipus neumoconiòtic i el risc es va circumscriure a certs sectors de la població. Com ja hem dit, no és fins bastant més tard que els treballadors prenen conciencia de la dimensió del problema. I és gràcies a la seua lluita sindical que van contribuir enormement a la minimització de l’impacte laboral dels riscs de l’amiant a l’estat espanyol. Ho feren a través de la seua constant denuncia pública.
Ara bé, tal com apunta el catedràtic Alfredo Ménéndez Navarro, als inicis de la transició democràtica les notícies centrades en el tractament dels riscs laborals de l’amiant i les associades a la conflictivitat laboral aviat van donar pas a la consideració de l’amiant com un risc per a la població general. Així, ocorria donada la seva condició de cancerígen i la seva ubiqüitat en multitud de productes industrials i béns de consum. Tots aquests bens de consum, encara resten, en el present, com una petjada tòxica i vergonyosa que posa de relleu, no sols allò a què està disposada la industria a canvi de beneficis econòmics, sinò l’elevat nombre de persones que encara avui porten dins els seus cossos el “verí de l’amiant”. I tot això sense oblidar que hi ha països com Brasil que actualment continuen treballant amb aquest material per les seues característiques inífugues per la facilitat amb que es pot treballar i pels seus beneficis econòmics.
És per això que el nostre projecte intenta explicar què és i què va ser el problema de l’amiant, i recalcar que no és un tema per a res tancat a hores d’ara. El nostre punt de vista és local (parlem de la crisi de l’amiant a casa nostra, la ciutat de València), parlem d’una realitat que pot trobar analogies en altres països i subtancies (com ara el mercuri, els plagicides o d’altres).