Families

Families

En 1854 André-Adolphe-Eugène Disdéri patentava una nova aplicació de la tècnica del col·lodió, la fotografia carte-de-visite. Així, s’iniciava una nova etapa en la llarga història de la fotografia. Aquelles cartes-de-visite no eren més que xicotets retrats fotogràfics però en breu obtindrien una difusió sense precedents. Ho farien, per exemple, al incloure, a finals del segle XIX, en uns àlbums familiars que varen començar a ser habituals en les llars europees. Les fotografies passaren a ser, d’aquesta manera, objectes de gran popularitat.
Avui, en occident s’ha generalitzat no ja la possessió de fotografies sinó de les mateixes càmeres amb les que prendre aquelles imatges. Però eixa popularització de la fotografia ha acabat amb aquells vells retrats de Disdéri. Ni posseïm retrats com aquells que s’inclouran amb els vells àlbums familiars ni els donem el mateix valor que els donàvem quan eren quasi únics i irrepetibles.
El nostre projecte part d’aquella transició en l’us social de la fotografia, però no ho fa amb la intenció d’analitzar l’evolució d’aquesta disciplina artística sinó que pretén reflexionar sobre alguns dels canvis socials que l’han acompanyat. El procés d’urbanització que ha sofert la nostra societat als últims cent anys ha transformat la nostra vida quotidiana en tots els sentits. La pèrdua de la ruralitat ha dut a la reestructuració tant de les nostres relacions personals més pròximes com de la nostra relació amb el medi urbà. I són aquests canvis els que constituiran el centre del nostre projecte.
El nucli familiar, el grup de persones que habitem baix un mateix sostre, ja no es redueix a la vella família patriarcal. Així, ens veiem obligats a reflexionar i redefinir aquell concepte tantes vegades referit, per nuclear, de la família. Ho farem a través de la adaptació de les velles cartes-de visite al nostre nou context familiar, jugant sempre amb pareguts i diferències que ens evoquen les continuïtats i discontinuïtats en l’estructura del nostre cercle personal més íntim.

Els matrimonis homosexuals, els fills adoptats, els divorcis, les vivendes d’estudiants, les famílies d’immigrants, o la convivència per motius econòmics, els pisos tutelats… estan suposant canvis en la manera d’entendre el concepte de família en la actualitat.

Les persones que t’esperen quan tornes a casa, amb les quals comparteixes el dia a dia, conformen nous models d’experiència i d’interacció familiar. Actualment hi ha, per tant, persones que conviuen per raons de parentiu o per una elecció personal, creant-se per diferents motius, nous tipus d’unitats familiars. Aquests canvis no sempre es perceben en l’imaginari col·lectiu i és aquí on volem incidir.

La típica família urbana amb el pare, la mare, dos fills (i pot ser que algun avi) conviuen en l’actualitat amb aquests altres tipus de nuclis de relació amb igual legitimitat però obviats de l’imaginari col·lectiu.

Les noves famílies que mostrem a les imatges juguen a reproduir els rols que ha tingut una família tradicional.

Es per això que cadacun dels personatges adopta un rol segons el lloc que ocupa a la imatge, el de pare amb l’autoritat que se li dóna en un sistema patriarcal o de mare amb un paper de submissió. El nostre subconscient ens fa preguntar-nos al veure, per exemple, una foto de dues noies que viuen soles si són parella, i és possible que simplement comparteixin pis per necessitats econòmiques, o en una convivència de tres persones d’edat adulta preguntar-nos qui és el pare, i tal vegada siguin estudiants que comparteixen sostre.

Podem anomenar llavors a les persones que viuen sota un mateix sostre com famílies o ens hauríem de referir com indica Marta Gili[1] a unitats de convivència, que és la fórmula que han triat algunes administracions. És possible que siga més correcte el terme “unitats” encara que segurament del que parlem són de relacions que configuren la identitat de cada individu. Amb aquest “conviure junts” moltes vegades aquestes unitats familiars acaben repressentant d’una forma més o menys evident, rols més semblants al del que entenem com“familia” tradicional. I és aquest al principi tractaria d’albirar la imatge, aquest concepte tradicional amb cadascun dels seus papers.

Aquest projecte pretén trencar en l’espectador la idea més tradicional de família. Exposant aquests noves unitats familiars d’una forma que l’espectador no li siga fàcil desxifrar allò que veu. Inevitablement intentem resoldre la imatge segons els rols apressos culturalment. Rols que quedaven ben subratllats en les antigues cartes-de visite.

A través de les fotografies en l’interior de les seues cases, retratem la seva realitat particular. En el seu conjunt, configuren un ventall de diferents maneres de relacionar-se, així l’espectador descobreix percepcions identitàries d’ell/a mateix, sobre la identitat de la persona retratada, i la d’aquesta amb la resta.

[Castellano]

Familias, Carme Godella

En 1854 André-Adolphe-Eugène Disdéri patentaba una nueva aplicación de la técnica del colodión, la fotografía carte-de-visite. Así, se iniciaba una nueva etapa en la larga historia de la fotografía. Aquellas cartes-de-visite no eran más que pequeños retratos fotográficos pero en breve obtendrían una difusión sin precedentes. Lo harían, por ejemplo, al incluirse, a finales del siglo XIX, en unos álbumes familiares que empezaron a ser habituales en los hogares europeos. Las fotografías pasaron a ser, de esta forma, objetos de gran popularidad.

Hoy, en occidente se ha generalizado no ya la posesión de fotografías sino de las mismas cámaras con las que tomar aquellas imágenes. Pero esa popularización de la fotografía ha acabado con aquellos viejos retratos de Disdéri. Ni poseemos retratos como aquellos que se incluían en los viejos álbumes familiares ni les damos el mismo valor que les dábamos cuando eran casi únicos e irrepetibles.

Nuestro proyecto parte de aquella transición en el uso social de la fotografía, pero no lo hace con la intención de analizar la evolución de esta disciplina artística sino que pretende reflexionar sobre algunos de los cambios sociales que la han acompañado. El proceso de urbanización que ha sufrido nuestra sociedad en los últimos cien años ha transformado nuestra vida cotidiana en todos los sentidos. La perdida de la ruralidad ha llevado a la reestructuración tanto de nuestras relaciones personales más próximas como de nuestra relación con el medio urbano. Y son estos cambios los que constituirán el centro de nuestro proyecto.

El núcleo familiar, el grupo de personas que habitamos bajo un mismo techo, ya no se reduce a la vieja familia patriarcal. Así, nos vemos obligados a reflexionar y redefinir aquel concepto tantas veces referido, por nuclear, de la familia. Lo haremos a través de la adaptación de las viejas cartes-de visite a nuestro nuevo contexto familiar, jugando siempre con parecidos y diferencias que nos evocaran las continuidades y discontinuidades en la estructura de nuestro circulo personal más íntimo.

Los matrimonios homosexuales, los hijos adoptados, los divorcios, las viviendas de estudiantes, las familias de inmigrantes, o la convivencia por motivos económicos, los pisos tutelados… están suponiendo cambios en la manera de entender en concepto de familia en la actualidad. Las personas que te esperan cuando vuelves a casa, con las que compartes el día a día conforman los nuevos modelos de experiencia y de interacción familiar. Actualmente hay, por lo tanto, personas que conviven por razones de parentesco o por una elección personal apareciendo por diferentes motivos estos nuevos tipos de unidad familiar.

Estos cambios no se perciben en el imaginario colectivo y es ahí donde queremos incidir, mostrar que la típica familia urbana con el padre, la madre, dos hijos (y puede que algún abuelo) conviven en la actualidad con esos otros tipos de núcleos de relación conformándose con igual legitimidad pero obviados del imaginario colectivo.

Debido a las nuevas necesidades que se han comentado antes las nuevas familias juegan a reproducir los roles que ha tenido una familia tradicional. Estos son el que una de las persones haga de padre con la autoridad que le se le da en un sistema patriarcal o de madre con un papel de sumisión. Nuestro subconsciente nos hace preguntarnos al ver, por ejemplo, una foto de dos chicas que viven solas si son pareja, y es posible que simplemente compartan piso por necesidades económicas, o en una convivencia de tres personas de edad adulta preguntarnos quién es el padre, y tal vez sean estudiantes que comparten techo.

Podemos llamar entonces a las personas que viven bajo un mismo techo como familias o nos tendremos que referir como indica Marta Gili1[2] a “unidades de convivencia”, que es la fórmula que han elegido algunas administraciones. Es posible que sea más correcto el termino de “unidades” aunque seguramente de lo que hablamos son de relaciones que configuran la identidad de cada individuo que con este “vivir juntos” representan muchas veces esos roles que el espectador tiene asumidos. Y es lo que este en un principio trataría de vislumbrar en la imagen, ese concepto tradicional con cada uno de sus papeles.

Por tanto en el trabajo lo que queremos poner en evidencia es la contradicción de nuestro subconsciente de ver a familias o “unidades familiares” i asignarles inmediatamente su rol vinculado con los de la idea de una “familia tradicional” urbana occidental. Una familia como las que eran retratadas en las antiguas cartes-de visite pero desde un óptica actual, con una realidad contemporánea.

A través de las fotografías en el interior de sus viviendas retratamos su realidad particular que en su conjunto configuran las diferentes maneras de relacionarse que puede observar el espectador sobre la identidad de cada individuo, y la de ese uno con el resto.

[1] [1] AA.VV. Familias, numero 20. EXIT. Editorial EXIT Imagen y Cultura. Madrid,  2005.

[2] AA.VV. Familias, numero 20. EXIT. Editorial EXIT Imagen y Cultura. Madrid,  2005.