Altres arxius

Aquest treball tracta sobre la memòria i ho fa a través dels relats biogràfics de familiars de repressaliats i repressaliades de l’alçament feixista de 1936. El projecte parteix de les històries particulars d’alguns personatges per reflexionar de manera general sobre un temps i una gent, però també sobre la empremta que deixaren en generacions posteriors. Junt les fotografies mostrem els objectes que els familiars tenen guardats sense cap tipus d’ordre, però que són part d’un arxiu immens, que formen les xicotetes històries de persones anònimes.

A través d’aquestes microhistòries reprenem la història en majúscules. Una història que ens ha de servir per qüestionar-nos el nostre present. No una història tancada i explicada en clau de passat, com a «simple apèndix als llibres escolars» (Jorge Luis Marzo, 2008), sinó una història viva, per a la memòria present.

Els personatges ens parlen d’uns moments històrics cruels, esquinçadors, com foren els de la repressió, la cerca i la mort de persones que havien participat del bàndol republicà. Així, aquest treball pretén distanciar-se del que s’entén com la història oficial, aquella promoguda pels partits majoritaris i pels tertulians «tot terreny» de la televisió; però sobretot pretenem trencar amb la idea del pacte de silenci històric.

Aquest pacte de silenci es va donar a la «transició democràtica» sota l’argument de la necessitat d’evitar possibles desestabilitzacions polítiques que pogueren posar en perill la continuïtat de la reforma política. Tanmateix, més de trenta anys després, el pacte de silenci continua vigent sota el paraigües de la reconciliació social i la por a obrir velles ferides que puguen crear situacions de confrontació.

Aquesta exposició de la història emmascarada pel silenci s’ha vist reforçada per la idea de jutjar les accions aïllades dels diferents bàndols d’igual manera (tots tindrien els seus sants i dimonis, els seus assassins i benefactors). Això és el que se sol transmetre des dels diferents mitjans de comunicació, a les tertúlies de la televisió, o a les pel·lícules. Si bé no ha sigut aquesta la posició majoritària dels sectors acadèmics, sí que ha sigut aquesta la idea que ha arribat amb més força i freqüència a la població.

Les històries exposades ací, no pretenen mostrar una història total, com a versió única d’uns fets i d’un temps. No s’ha pretés dur a terme una anàlisi simètrica on incloure totes les aproximacions possibles ni posar al mateix nivell les penes i glòries de feixistes i antifeixistes. La nostra és una aproximació compromesa amb uns valors i una visió política del món.

El no arxivat fa referència a la constant construcció del passat, a la cerca d’un present negat tot posant nom i cognoms a les històries silenciades. Posem l’accent en la desaparició del passat, entès com a quelcom que influeix a l’hora d’entendre el present.

Construïm un altre arxiu de relats no arxivats com un avís de la desaparició d’una part de la història com a conseqüència de pactes, transicions i democràcies. Les fotografies que realitzem miren de posar sobre la taula els que encara són vençuts i que no han tingut justícia ni social, ni política, ni judicial.

[Castellano]

Este trabajo trata sobre la memoria y lo hace a través de los relatos biográficos de familiares de represaliados y represaliadas de el alzamiento fascista de 1936. El proyecto parte de las historias particulares de algunos personajes para reflexionar de manera general sobre un tiempo y una gente, pero también sobre la huella que dejaron en generaciones posteriores.

Junto las fotografías mostramos los objetos que los familiares tienen guardados sin ningún tipo de orden, pero que son parte de un archivo inmenso, que forman las pequeñas historias de personas anónimas. A través de estas microhistorias retomamos la historia en mayúsculas. Una historia que nos debe servir para cuestionarnos nuestro presente. No una historia cerrada y explicada en clave de pasado, como «simple apéndice a los libros escolares» (Jorge Luis Marzo, 2008), sino una historia viva, para la memoria presente.

Los personajes nos hablan de unos momentos históricos crueles, desgarradores, como fueron los de la represión, la búsqueda y la muerte de personas que habían participado del bando republicano. Así, este trabajo pretende distanciarse de lo que se entiende como la historia oficial, aquella promovida por los partidos mayoritarios y los tertulianos «todo terreno »de la televisión; pero sobre todo pretendemos romper con la idea del pacto de silencio histórico.

Este pacto de silencio se dio a la «transición democrática» bajo el argumento de la necesidad de evitar posibles desestabilizaciones políticas que pudieran poner en peligro la continuidad de la reforma política. Sin embargo, más de treinta años después, el pacto de silencio sigue vigente bajo el paraguas de la reconciliación social y el miedo a abrir viejas heridas que puedan crear situaciones de confrontación.

Esta exposición de la historia enmascarada por el silencio se ha visto reforzada por la idea de juzgar las acciones aisladas de los diferentes bandos de igual manera (todos tendrían sus santos y demonios, sus asesinos y benefactores). Esto es lo que se suele transmitir desde los diferentes medios de comunicación, en las tertulias de la televisión, o en las películas. Si bien no ha sido esta la posición mayoritaria de los sectores académicos, sí que ha sido esta la idea que ha llegado con más fuerza y ​​frecuencia en la población.

Las historias expuestas aquí, no pretenden mostrar una historia total, como versión única de unos hechos y de un tiempo. No se ha pretendido llevar a cabo un análisis simétrica donde incluir todas las aproximaciones posibles ni poner al mismo nivel las penas y glorias de fascistas y antifascistas. La nuestra es una aproximación comprometida con unos valores y una visión política del mundo.

El no archivado hace referencia a la constante construcción del pasado, en la búsqueda de un presente negado poniendo nombre y apellidos a las historias silenciadas. Hacemos hincapié en la desaparición del pasado, entendido como algo que influye a la hora de entender el presente.

Construimos otro archivo de relatos no archivados como un aviso de la desaparición de una parte de la historia como consecuencia de pactos, transiciones y democracias. Las fotografías que realizamos miran de poner sobre la mesa los que aún son vencidos y que no han tenido justicia ni social, ni política, ni judicial.