Mares i filles, 2007

Dones que a la vegada són mares i filles. Dones que es miren les unes a les altres. Aquesta mirada entre elles, representaria la transmissió de totes les càrregues culturals, socials, subjectives, històriques i biològiques d’allò que suposa ser dona en cada període de la història. Així es mostren en el plànol més simbòlic i representatiu del paper que se les ha assignat; relegades a l’espai privat i cuidadores dels seus fills.

Quan vegem aquestes imatges ràpidament les cataloguem com a dones i en aquest gest afegim tot un seguit de valors i conceptes apresos, participant directament en el mecanisme cultural de l’assignació del gènere.

Històricament s’ha diferenciat clarament entre l’àmbit públic i el privat, situant a cada gènere en una de les dos esferes, com si cadascuna d’elles funcionés autònomament. A la dona se l’ha dut a desenvolupar-se en l’àmbit domèstic, que es defineix com a refugi, lluny del món del treball remunerat i valors que tradicionalment s’han assignat a l’home, com és la competència o el poder.

Si l’home quedava vinculat històricament a aquests valors de producció i de transmisor de cultura i saviesa, la dona s’ha explicat a través de la natura. Així s’ha entès que per aquesta raó la dona havia de ser naturalment maternal i protectora i, sobretot, la reduïa a ser cos-vivent-per-a-altres. Ella s’entendrà en funció dels altres, de l’home, sa mare, dels fills i filles, les institucions, la societat, la natura. Les dones deuen viure d’esquenes a elles mateixa, com a èssers-per-a-altres, en compte de ser èsers-per-a-si.

Els retrats que ara es mostren funcionen per separat però a la vegada es completen amb el retrobament de la mirada de les seues filles, com a símbol d’aquest èsser-per-a-altres, una societat que les considera a partir del seu rol de mare, com a funció social essencial.

Les dones d’aquestes imatges són dones de diferents generacions que tenen cadascuna d’elles una història particular, però coincident en moltes claus i aspectes històrics entre elles. S’ha explicat les diferents revoltes populars i les guerres, però no s’ha incorporat a la dona com a motor de canvi social i polític. En aquesta interrelació d’àmbits privats i públics entenem que la societat ha anat desenvolupant-se i canviant i que dins d’aquests canvis una de les transformacions més evidents és la del món de la dona.

Constatem que al llarg de la historia, com als diferents contextos socials i culturals, el concepte de dona ha variat considerablement. Aquest fet ha dut a cada generació a replantejar-se el concepte de dona, mare, familia, i fins i tot el mateix concepte de la maternitat. Les imatges que aci s’exposen representen diferents formes de concebre la seua condició de dona i així queden paleses les interaccions i transformacions mútues entre context hitòric i social i les diverses concepcions d’allò relatiu al genere.

Així les imatges ens duran d’allò particular a allo general, des de les vivencies concretes d’aquestes dones als canvis experimentatsàmpliament per les dones respecte a la forma de entendres a elles mateixa i els seus contextos.